Janine Sprünker (jsprunker@uoc.edu)
Investigadora de l'IN3 (UOC)

Resum

A Catalunya, no ha estat fins a aquests últims quatre anys que s'ha notat un interès creixent en la creació d'exposicions presencials sobre el patrimoni escènic. La finalitat d'aquestes exposicions és difondre i preservar el patrimoni escènic per a les presents i futures generacions per a recordar aquesta expressió artística i guardar-la en la memòria col·lectiva.


Els museòlegs i els tècnics d'exposicions han de poder submergir-se en l'imaginari del qual prové el patrimoni escènic per a interpretar-lo. En aquest sentit, podem emprar els mètodes i les tècniques de recerca que ens ofereix la metodologia etnogràfica, la qual al mateix temps és utilitzada pels equips creatius de les productores d'espectacles.


A l'hora d'interpretar el patrimoni escènic, hem de formular un marc comunicatiu presencial i establir un escenari, el qual també ha de ser accessible en línia, tenint en compte que hem de comunicar i difondre el coneixement que té el patrimoni a un ampli ventall de públic. No obstant això, més enllà d'oferir contextos en diferents modalitats, en línia i presencialment, amb claus interpretatives, és a dir, recursos i mecanismes que emetin i facin comprensibles els missatges, actualment, hem de fer partícip una diversitat de públic d'una realitat aliena.

Paraules clau

Data de presentació: gener de 2007
Data de publicació: maig de 2007