Joan Pujolar, Josep-Anton Fernàndez, Jaume Subirana

La recerca sobre llengua, cultura i identitat en l’era global ha d’assumir un caràcter interdisciplinari per a comprendre els fenòmens d’identificació en el món contemporani. En aquest escrit plantegem una anàlisi crítica dels discursos sobre llengua i identitat de la modernitat, a partir dels plantejaments de Pierre Bourdieu, alhora que explorem els nous marcs teòrics que qüestionen les tradicions sociològiques i antropològiques que han pressuposat que els fenòmens identitaris estan intrínsecament lligats als territoris. En un context globalitzat caracteritzat per la mobilitat, calen nous paradigmes en les ciències socials que no es fonamentin en el caràcter geogràficament estàtic de les formacions humanes. Entre altres elements, cal fer atenció a la dimensió temporal dels fenòmens socials. És per això que plantegem la necessitat de desenvolupar la comprensió d’aquesta temporalitat en les nostres disciplines a l’afecte d’aprendre a historicitzar o situar en el temps els processos socials i culturals implicats en la construcció de les identitats d’avui dia.